En aquesta extensa entrada veuràs una llista de 15 llibres que considerem interessants per entendre el mercat de l’art. Des d’una òptica occidental, intenta reflectir tanta amplitud de punts de vista com m’ha estat possible. I més enllà de la pròpia lògica econòmica i jeràrquica del sistema, que queda perfectament definida en el llibre d’Ángela Vetesse i en els de Don Thompson, podràs trobar ressenyes de llibres interessants des del punt de vista del col·leccionista, com El laberinto del arte, de Carmen Reviriego, o Buscadores de Belleza, de María Dolores Jiménez Blanco i Christy Mack.
També trobaràs veus més alineades amb les veus predominants i el sistema establert, com en el cas d’Adam Lindemann o Simon de Pury, així com altres veus més crítiques i més allunyades del sistema, les d’Avelina Lésper o la del ja desaparegut Luis Racionero. Alhora, lectures curioses com les memòries del marcador parisenc Ambroise Vollard, que va ser testimoni directe de l’auge d’artistes com Paul Cézanne o Pablo Picasso.
La visió del mercat de l’art des del punt de vista del marchant d’art i de les subhastes
1- El valor del arte. Dinero. Poder. Belleza – Michael Findlay
Michael Findlay és director de Acquavella Galleries, galeria de Nova York amb més de cent anys d’història, que representa artistes com Miquel Barceló, Lucian Freud, David Hockney, així com pintors impressionistes com Edgar Degas o Mary Cassat, cubistes com Braque o Picasso, fauvistes com André Derain o Henry Matisse i surrealistes com Magritte.
Abans de dirigir Acquavella, Michael Findlay va treballar vint anys per a la casa de subhastes Christie’s. Tot i que renega de la compra d’art per motius exclusivament econòmics, és evident que coneix bé el mercat i que sap moure-s’hi. Al propi llibre confessa haver conegut persones que el culpaven de ser una peça més de l’engranatge, però a mesura que avances en la seva història et adones que és una persona sensible, amb certs valors i, sobretot, amb un ampli coneixement d’un món que el fascina.
Findlay argumenta que comprar només per inversió rara vegada és intel·ligent. Juga un paper crucial l’amor veritable per l’art i la manera en què aquest pot enriquir la vida del col·leccionista.
El llibre es llegeix amb atenció i desprèn ampla experiència al sector a través de les seves anècdotes i relacions personals, explicant com es valoren les obres i revelant el funcionament del mercat de l’art. Una guia molt interessant per a tots els amants de l’art, no només per a col·leccionistes.
Edició en castellà esgotada; disponible en anglès a Amazon.
2- El subastador – Simón de Pury
Vaig comprar aquest llibre cap al 2018 i he intentat llegir-lo diverses vegades. Encara avui dia no l’he acabat. És amè i es llegeix bé, però està força allunyat de les meves coordenades i dels meus valors principals i no capta suficientment la meva atenció.
Parlant clar, si t’interessa la vida i els luxes de l’1% més ric del món, aquest és el teu llibre. No negarem que es llegeix amb cert interès ni que Simon de Pury no compta amb anècdotes que amenitzen la lectura, però al llarg del llibre sembla que, al final, tot és una qüestió de grans sumes de diners.
També sobre pertànyer a un club selecte de col·leccionistes o estar fora d’ell, de ser una persona acomodada i influent amb un gran patrimoni, o de ser un don ningú la vida del qual no interessa. Tot això es percep de fons i, personalment, em va semblar una mica classista. Potser Michael Findlay pensa el mateix, però a mi em va semblar, almenys, que el seu llibre tenia més finesse i més valors.
Sí que es descriu amb passió i detall algunes obres d’art i la destresa d’alguns artistes, però finalment sembla que tot el valor de les obres i dels artistes està irremeiablement lligat al volum econòmic pel qual es venen les seves obres.
Molts interessant per als que gaudeixen amb els titulars actuals dels diaris sobre el mercat de l’art, habitualment vinculats als rècords assolits a Christie's o Sotheby's, les dues grans cases de subhastes que avui dia s’emporten gairebé tot el pastís. I per a aquells que se senten més còmodes amb la regla que diu que l’artista de més qualitat és aquell que està més cotitzat —un còmode atall mental si un no vol endinsar-se gaire en l’art però vol tenir alguna referència per parlar-ne—. Al capdavall, estem parlant d’algú que va ser contractat per una de les dues cases de subhastes més grans del món per la seva destresa a vendre el més car possible.
3- Memòries d’un venedor de quadres – Ambroise Vollard
Com contemplar el mercat de l’art des de la perspectiva d’un galerista? I no d’un galerista qualsevol, sinó d’Ambroise Vollard (1866-1939), considerat el primer gran marchant d’art modern, testimoni en primera fila d’un dels moments i dels llocs més interessants de tota la història de l’art.
Heu vist la pel·lícula de Woody Allen Mitjanit a París? Qui no voldria estar a la ciutat de París entre el XIX i el XX i tenir un seient en primera fila per conèixer i veure l’ascens de pintors com Manet, Renoir, Cézanne o el mateix Picasso?
Tot i que és cert que no és un llibre per a aquells que busquen anècdotes properes sobre excentricitats, amoríos i motius més personals d’aquests pintors —no és un llibre de “salseo”, per això més avall teniu una referència al llibre de Peggy Guggenheim, Una vida para el arte—, s’acosta amb coneixement de causa a les seves motivacions pictòriques i als seus processos de venda, ja que, a part de ser, junt amb Durand-Ruel, el principal impulsor de l’impressionisme, Ambroise Vollard era proper i amic dels pintors, i al llibre es nota una deferència cap als que al final eren els seus propis companys de feina, els artistes impressionistes.
La visió del mercat de l’art des del punt de vista del col·leccionista d’art
4- El laberinto del arte – Carmen Reviriego
Carmen Reviriego és assessora de grans patrimonis artístics des de fa més de 25 anys. Des del 2007 té la seva pròpia companyia, Callia – Transcend Through Art, amb presència internacional, per assessorar en col·leccionisme des d’una perspectiva artística i social.
Si tens curiositat pel col·leccionisme d’art però no saps per on començar, aquest és un llibre sobre tot el que necessites per comprendre com funciona el món del col·leccionisme dins del mercat de l’art, tan sovint intimidant i incomprensible per a un neòfit. Cobreix aspectes tan variats com el valor de les obres, la cotització dels quadres, la necessitat de contractar un assegurança, les relacions amb fundacions i museus, o el saber distingir un artista de moda d’un altre amb una obra perdurable.
És una lectura de la qual en tinc un bon record. Es llegeix amb interès i em va semblar amena, instructiva i completa. També compta amb col·laboracions de figures del món de l’art com Patricia Phelps de Cisneros (col·leccionista), Simon de Pury (marcader), Marc Spiegler (director d’Art Basel) o Guillermo Solana (director artístic del Museu Thyssen).
5- Buscadores de belleza – Cindy Mack i María Dolores Jiménez Blanco
Llibre molt ben documentat i escrit amb gran entusiasme per dues autores amb amplia experiència en el món de l’art, ja que tant Cindy Mack com María Dolores Jiménez Blanco són historiadores de l’art i tenen una llarga trajectòria en museus i institucions.
A les seves pàgines, el llibre estudia amb curiositat la motivació profunda de cada col·leccionista (Henry Clay Frick, Peggy Guggenheim, Francesc Cambó o el pintor Edgar Degas, entre altres), acompanyant-los des dels inicis fins al moment en què creen les seves pròpies fundacions o museus amb les col·leccions adquirides al llarg dels anys.
És el llibre en què podem entendre millor la ment, la personalitat i les motivacions d’una petita selecció dels col·leccionistes d’art més famosos dels dos últims segles. Pel fet que les autores tenen una ampla sensibilitat i viuen properes al món de l’art, reflecteix molt bé el sentit i els propòsits de la vida del col·leccionista: persones sensibles, aventureres, permeables, però també tremendament ambicioses com els artistes.
El desig de posseir obres fins al punt de poder muntar un museu i passar a la història és tan voraz com el que tenim els artistes de crear una obra realment commovedora que sigui recordada i per la qual nosaltres mateixos puguem ser recordats. Al final, col·leccionistes i artistes tenim motivacions semblants, i de vegades deixar empremta en el món és una d’elles.
6- Adam Lindemann – Coleccionar arte contemporáneo
Aquest llibre segueix força la línia del de Simon de Pury, ja que tant Adam Lindemann com tots els convidats relacionen completament el valor artístic dels artistes amb el valor econòmic pel qual es poden vendre les seves obres.
Et pot interessar si segueixes de prop els artistes vius amb preus alts a les cases de subhastes, i si defensis que l’argument teòric d’una obra és suficient per sustentar el seu valor intrínsec com a obra d’art —la frase es desfà sola.
El cas és que no recordo gaire reflexió de fons ni testimonis que em commoguessin veritablement. Més aviat, la tendència general és defensar un firmament d’estrelles que es retroalimenta per un grup que té molt a perdre si aquestes obres comencen a perdre valor.
7- Una vida para el arte – Peggy Guggenheim
Aquest llibre té també similituds amb el de Simon de Pury, ja que descriu en primera persona la vida excèntrica i bohemia tant de la rica protagonista com dels seus amics artistes.
Tot i que de l’art i del col·leccionisme se’n parla poc, hi ha tants romances, embolics de gelosia i tendències autodestructives entre aquest grup d’“artistes bojos” que des del principi es llegeix bé i resulta una lectura molt amena. Potser amb poc fons també, però descriu perfectament que per ser artista cal ser atormentat i lunàtic, carregat d’addiccions.
Malgrat l’absència de detall sobre les obres d’art en si, les motivacions artístiques tant de la protagonista Peggy Guggenheim com dels creadors resulten interessants i entretingudes pel salseo. El llibre mostra de primera mà les personalitats d’alguns artistes de la primera meitat del segle XX més rellevants avui: Jackson Pollock, Yves Tanguy, Max Ernst, Marcel Duchamp, entre altres, que comparteixen aventures i són ajudats per Peggy Guggenheim.
La visió del mercat de l’art des del punt de vista del crític d’art
8- Tiburones en el arte – Luis Racionero
Un llibre interessant que posa en dubte els referents artístics actuals del mercat de l’art, definits pel mateix engranatge del capital, que quan no especula amb ells els converteix en fons d’inversió.
Racionero, amb un estil que em recorda al del crític d’art Robert Hughes, fa un recorregut sobre com hem arribat fins els referents artístics actuals i ens pregunta si és bona idea haver abandonat el valor d’ús de l’art per cedir-lo completament a la llei de l’oferta i la demanda, marcada sovint només pel marketing.
També es pregunta com serà l’art del futur i què podrem arribar a veure. És un llibre que personalment em sembla una reflexió honesta d’un intel·lectual que, per no ser un neòfit en art, considero una opinió rellevant.
9- El frau de l’art contemporani – Avelina Lesper
Avelina Lesper s’ha fet molt coneguda a internet per les seves virulentes crítiques a tot el sistema de l’art contemporani, pel fet que estigui dirigit única i exclusivament pel capital, amb la conseqüent perversió de les institucions més importants, que haurien d’estar al servei dels ciutadans i no del capital.
En la meva opinió, diria que sovint té força raó en la majoria de les seves intervencions, però també crec que és important ser constructiu i intentar buscar camins intermedis.
Potser, més enllà de parlar tant d’artistes milionaris com Koons o Hirst, també val la pena dedicar temps a parlar d’altres que, sent menys famosos, es trenquen els cascos i ofereixen alguna cosa que arriba a la gent. Perquè al final, encara que sigui per mal, parlar tant d’alguna cosa o d’algú no deixa de donar-li entitat, que és el contrari del que en el fons es busca.
El llibre es podia llegir gratuïtament des del web de l’autora. Ara el podràs llegir en pdf aquí.
10- Invertir en art – Angela Vetesse
Màrqueting, Museus i Mercat. Aquestes són les tres M que marquen avui dia l’ascens d’un artista al mercat de l’art.
Aquest llibre, igual que els de l’economista Don Thompson, reflecteix amb fidedigna claredat la volàtil situació de molts artistes, que poden vendre una obra per desenes o centenars de milers d’euros i al cap d’uns anys quedar en el més absolut desconeixement.
També està molt centrat a orientar el col·leccionista, no només a valorar els artistes i les seves obres segons criteris econòmics, sinó també tenint en compte la relació entre el preu i el valor cultural d’una obra, les opinions líders en el sector, els aspectes més importants del currículum, la identificació d’estratègies de màrqueting destinades a inflar l’aura de l’artista i, el més important, com es relacionen entre si la producció artística, la promoció realitzada pels museus, per la crítica o per la premsa i el mercat.
Un llibre àmpliament documentat i la lectura del qual em va resultar molt interessant per contemplar la meva professió des del punt de vista d’algú que va a gastar una bona quantitat de diners en un quadre i ha de saber si encertarà o no amb l’elecció.
Tot i que, com dic, resulta molt interessant per entendre el mercat de l’art —si la idea és saber més sobre el mercat de l’art, juntament amb els dos de Don Thompson, per a mi aquest llibre és potser el més complet d’aquesta llista—, si la teva intenció és comprar art, el més important des del meu punt de vista és la intuïció i la passió amb què s’adquireix una obra. Tot i que vagis a gastar una suma considerable de diners, al final és vital el valor d’ús de l’obra, allò tan profund que et motiva a tenir-la amb tu cada dia i que saps que mai no t’abandonarà.
La visió del mercat de l’art des del punt de vista de l’economista
11- La supermodel i la caixa de brillantor i El tauró dels 12 milions de dòlars – Don Thompson
Don Thompson és un economista canadenc especialitzat en el mercat de l’art, i en aquest cas recomano els seus dos llibres: El tauró dels 12 milions de dòlars i La supermodel i la caixa de brillantor. De fet, ja vaig escriure aquest article reflexionant sobre el que havia après en aquests dos magnífics llibres.
A través de la seva narrativa plena d’exemples documentats —molts dels quals l’autor ha pogut conèixer de prop— anem entenent els engranatges que mouen la indústria de l’art a aquests nivells de museus, de rics col·leccionistes i de milions de dòlars, en els quals moltes vegades no hi ha una relació directa entre el que val objectivament un quadre o una escultura (hores de temps invertides, qualitat intrínseca de l’obra i, sobretot, valor d’ús) i el que es paga per ell.
Explica perfectament les raons de valoració que no tenen absolutament res a veure amb el que acabo de dir. Més aviat tenen a veure amb immenses campanyes de màrqueting dirigides a un públic molt concret al qual se li ven tot el glamour que comporta l’obra, ja sigui per la col·lecció “prestigiosa” a la qual ha pertangut o per la història extraordinària que l’ha acompanyat.
A través dels exemples viscuts per Don Thompson, s’expliquen amb precisió i claredat tots els recursos utilitzats des de les cases de subhastes per crear un clima d’exclusivitat, oportunitat i urgència. Tot un manual per entendre la psicologia subjacent per persuadir un comprador que moltes vegades percebem com un magnat però que al final també és víctima de les xarxes d’aquestes poderoses cases de subhastes.
12- Belles Arts i Altes Finances (en anglès) – Clare Mcandrew
Economista especialitzada en art, la doctora Clare Mcandrew va fundar Arts Economics el 2005, una firma especialitzada en recerca i consultoria en l’economia de l’art. Té amplis coneixements del sector, entre altres coses perquè des d’Arts Economics desenvolupa periòdicament amplis informes sobre la situació global del mercat de l’art, que són la referència i la guia principal per a la majoria d’actors del sector àvids de saber com funciona el mercat.
El llibre Fine Art and High Finance (publicat en anglès) és un dels seus llibres més coneguts, i en ell tenim una aproximació relativament semblant a la que teníem des del punt de vista del col·leccionista a El laberint de l’art de Carmen Reviriego, però aprofundint i centrant-nos més aquí en els aspectes purament econòmics que planteja la compra i la propietat d’art: taxació i valoració, l’art com a garantia de préstec, la fiscalitat, la inversió en fons d’art, els assegurances…
La visió del mercat de l’art des del punt de vista de l’artista
13- El camí de l’artista – Julia Cameron
«La creativitat no té ni fons ni sostre, encara que hi hagi parts del seu creixement que siguin lentes. L’ingredient que es precisa és la fe —entesa com a confiança ferma en un mateix—. Aquest llibre et mostra el camí i la fe necessaris per alliberar la creativitat de les persones. Pren-lo com un exercici per obrir una nova perspectiva i alliberar l’artista que portes dins».
Amb aquestes paraules va sortir a la llum el 1992 aquest llibre de l’escriptora i artista nord-americana Julia Cameron. Un estímul necessari per combatre la solitud i la desesperació a les quals de vegades sucumbim els artistes, immersos en una carrera de fons que requereix tot i més de la nostra part, però lluitant amb mals gusts de distinta índole, quan no respostes tibies per part de l’entorn.
Encara que no podem dir que sigui un llibre sobre el mercat de l’art, sí que és un llibre que aprofundeix en una mentalitat imprescindible perquè l’artista pugui crear i pugui oferir alguna cosa en el mercat de l’art.
El camí de l’artista és una guia per enfortir-se interiorment juntament amb el nostre propòsit, amb l’únic objectiu d’anar guanyant confiança ferma i no aturar-se ni deixar-se portar per la desídia, fins al punt de convertir-nos en els nostres principals coaches, una figura psicològica que sens dubte no sobra si un vol ser artista. Al contrari, tenir algú que moralment et doni suport i confiï en el valor de la teva essència és vital per a aquesta dura carrera de fons.
14- La situació econòmica dels artistes a Espanya
Marta Pérez Ibáñez i Isidro López Aparicio
Aquí aterrem en la realitat del dia a dia dels artistes. Aquest és un interessant informe després de la publicació del qual van sorgir titulars com que més de la meitat dels artistes a Espanya guanyen menys de 8.000 euros a l’any, amb l’agreujant que d’aquest benefici només una part es guanya a partir de treballs artístics.
Per fer l’informe, Marta Pérez Ibáñez i Isidro López Aparicio van seleccionar més de 1.000 artistes espanyols als quals van entrevistar i preguntar minuciosament una sèrie de dades que ofereixen una panoràmica força àmplia de com aquest mercat de l’art impacta en els artistes. Perquè podem dir que tant el 2020, tot i la pandèmia, com els tres anys posteriors, les vendes globals de l’art han anat incrementant segons l’informe d’Art Basel & UBS, però la realitat és que cada vegada que es fa un d’aquests informes veiem que la distribució dels guanys és la mateixa que hi ha entre rics i pobres al planeta: la gran majoria viuen cada vegada pitjor mentre que uns pocs són cada vegada més rics.
El llibre també posa de relleu amb dades el canvi a pitjor i la major dificultat de venda per a una majoria d’artistes a partir de l’impacte que va tenir la crisi del 2008.
Ara ja comença a estar documentat que a partir d’aquest nou impacte que ha suposat la pandèmia, una gran majoria d’artistes ha vist com la seva situació es va tornar encara més precària, quelcom que no surt reflectit en aquests informes d’Art Basel centrats en uns pocs actors darrere del gran capital.
15- Com convertir-se en un artista d’èxit i 100 secrets del món de l’art – Magnus Resch
Autor de sis llibres sobre el mercat de l’art, Magnus Resch és doctor en economia per la Universitat de Harvard. El seu llibre Com convertir-se en un artista d’èxit (publicat el 2021 només en anglès) resulta interessant perquè combina l’anàlisi precisa de dades amb estudis de cas perspicaces.
Tanmateix, té el gran inconvenient que està massa centrat en les grans galeries i en les grans institucions de l’art, donant a entendre que si l’artista no aconsegueix entrar en aquest circuit selecte en els seus primers anys, caurà en l’ostracisme. No obstant això, omet en gran mesura un grup important d’artistes que, amb les seves pròpies plataformes i recursos, aconsegueixen viure de l’art amb molta comoditat, facturant 6 o fins i tot 7 xifres anuals en alguns casos.