Comparativa de 8 marcas de pinturas de óleo para profesionales 2024

Comparativa de 8 marques de pintures a l'oli per a professionals 2024

Guia de marques de pintures a l'oli d'alta qualitat

En aquesta secció us mostro una guia de les que per a mí són les millors marques d'olis, o al menys són les marques d'oli professionals que faig servir habitualment i amb les que em sento més còmode.

El primer que us diria sobre aquest assumpte és que us recomano provar diverses marques i anar mirant les cartes de colors de cadascuna per anar provant diferents tons concrets, perquè les cartes de colors d’una casa no tenen res a veure amb les d’una altra i moltes vegades unes cases tenen alguns tons genials que, en altres marques que suposadament són millors, floixegen una mica.



D’altra banda, tot i que hi ha pintors figuratius que només treballen amb una sola marca d’oli, és habitual tenir colors concrets de diverses marques. Per exemple, jo acostumo a començar els meus quadres amb Mir, que tot i estar considerada de les més modestes dins de les professionals, a mi em sembla molt competent i fins i tot al mateix nivell que Titan.

Segons quins quadres (pintura a l’aire lliure) els puc fer de principi a fi amb Mir, i després n’hi ha d’altres d’estudi, en què tinc més temps per recrear-m’hi i desitjo un acabat més brillant i potent; potser els començo amb Mir (o no) i després vaig utilitzant tons de Carmí de Grança de Winsor and Newton, groc de Sennelier, alguns tons de Rembrandt o, la que per a mi és l’autèntic tità de la pintura a l’oli per concentració de pigment, Williamsburg.

 

Olis Van Gogh

És una pintura a l’oli molt correcta pel preu que té. Si t’estàs iniciant a nivell professional, en la meva opinió els olis **Van Gogh** són una elecció molt encertada dins de les pintures per a pintors professionals, ja que podràs pintar bastant sense gastar-te molts diners i amb un nivell de brillantor i pigmentació bo. Els olis Van Gogh tenen uns preus que parteixen d’ofertes de tubs de **blanc de titani** de 200 ml per 5 €, i també de 200 ml en altres tons des de 8 €. És una pintura excel·lent per pintar, a grosso modo, superfícies àmplies, o ideal per pintar amb espàtula, ja que amb l’espàtula necessites més càrrega de pintura.

D’altra banda, Van Gogh té tons que són fantàstics per utilitzar-los fins al final, almenys en la meva opinió. Per posar-vos un exemple, tinc un **verd oliva** de Van Gogh que m’encanta i el faig servir sovint en algunes pintures de paisatge fins i tot quan ja estan molt avançades. Pel que fa als tubs grans, perquè us en feu una idea, ara mateix tinc **blau ultramar** i **groc cadmi fosc** de 200 ml.

Pel meu tipus de pintura de paisatge assolellat faig servir groc a dojo, ja sigui en colors concrets per a detalls o per barrejar amb altres tons o donar àmplies veladures, com serà aquest cas. De fet, vaig tenir un tub de Van Gogh groc de 200 ml durant anys i la veritat és que era bastant consistent i mantegós, amb una bona dosi de pigmentació. La veritat, res a envejar a alguns olis **Titan** que, per un preu bastant més alt, ofereixen una qualitat similar, en la meva opinió.

En definitiva, per al meu gust és una marca que, tot i ser la germana petita de **Rembrandt**, és realment competent, encara més si tenim en compte el seu preu assequible en els tubs grans. Ambdues (Van Gogh i Rembrandt) són de la marca **Talens**, i encara que Rembrandt és de qualitat superior, per a mi hi ha molta menys diferència entre elles que, per exemple, entre la versió d’estudi de **Sennelier** i l’oli extra fi Sennelier, o **Garvi** (de Mir) amb l’oli extrafi de **Mir**, on sí que percebo una diferència abismal. Qui sap, suposo que de vegades és més un tema de varietat de tons en les gammes mitjanes (66 té Van Gogh, 120 Rembrandt) i certes diferències en la càrrega de pigment. El cas és que pots fer molt bons treballs amb els Van Gogh i que alguns tons et sorprendran.



Titan contra Mir. Quina marca d'oli és millor?

Repassem las dues pintures preferides de la pintora Carme Gandía


Olis Titan

Els colors a l’oli de la marca Titan són probablement la marca més famosa per a la majoria de persones que comencen a pintar a l’oli. La gamma de pintures a l’oli Titan extrafí té un preu que va dels 7,90 fins als 40 euros. La meva opinió sobre aquesta marca de tubs de pintura a l’oli és que és una marca correcta. De fet, la conec molt bé perquè la meva àvia, la pintora Carmen Gandía, la feia servir habitualment juntament amb Mir. Encertadament —ja que amb els anys he provat els tons concrets que ella em va recomanar tant de Titan com de Mir, així com també d’altres—, ella tenia alguns tons que preferia de la marca Titan i altres de Mir. Per exemple, el negre ivori i el groc reial havien de ser Titan.

Avui dia, continuo tenint les referències de Titan que ella em va recomanar perquè així tinc la impressió que conservo alguna cosa important de la meva àvia, però la veritat és que per aquest preu o una mica més acostumo a decantar-me per altres marques que ofereixen una concentració de pigment més gran i, per tant, una intensitat més alta en l’acabat de la pintura, com Sennelier o Winsor and Newton. Alhora, per sota suposadament en qualitat, tinc l’opció de comprar Mir (l’altra marca predilecta d’ella), que per 5,20 euros el tub en molts casos té una qualitat més que competent i a un nivell que, en la meva opinió, sovint no té res a envejar al de Titan.

n y así, si lo que quieres es comprar óleos Titan baratos, este es el venedor de Amazon que proporciona un mejor precio.
olis goya titan goya

Olis Mir

Si busqueu opinions sobre els olis **Mir**, per la meva experiència de 7 anys amb ells us diria que, pel preu que tenen, és una marca de pintura a l’oli realment competent que no té res a envejar a **Titan** pel que fa a tubs d’oli. Si comenceu a dedicar-vos-hi a nivell professional és una opció perfecta. La gamma de colors parteix dels 6,49 euros i gairebé no puja de preu en cap dels seus tons. Comprats en botiga de barri, potser podeu trobar aquests tubs de 60 ml per 5,20 euros. De fet, és millor que us acosteu a les botigues de la vostra zona, perquè a **Amazon** hi ha molt poca cosa d’aquesta marca.

És una marca que conec molt bé perquè la meva àvia, la pintora Carmen Gandía, també la feia servir juntament amb **Titan**. Quan ella va morir vaig heretar les seves pintures i he experimentat bastant amb ambdues marques, Titan i Mir, així que sé de què us parlo quan us recomano que, si compreu Titan, proveu també aquesta marca, Mir, perquè encara que és bastant menys coneguda us estalviareu uns quants euros i aconseguireu una qualitat similar a la que us ofereix Titan en molts dels seus tons.

En els seus paisatges, la meva àvia feia servir molt el **verd bufeta**, i per a l’aigua del mar **blau de Prússia**. De fet, encara conservo algunes llistes de colors que ella em va recomanar quan jo era nen i em va ensenyar a pintar.

A banda dels dos tons que he esmentat, alguns dels colors que em semblen interessants i compactes de la marca Mir són el **blau cobalt clar to** o el **groc reial** (que en la meva opinió no té res a envejar al groc reial de Titan).

Corroboro també el que els mateixos fabricants comenten a la seva web sobre la gran acceptació que tenen els seus olis per la seva concentració pigmentària, la permanència dels seus colors a un preu competitiu i un marcat caràcter mediterrani en les seves tonalitats.

Aquests mateixos fabricants tenen una gamma de colors clàssica i reduïda, anomenada **Garvi**, a un preu encara més assequible. Tot i que Garvi és lluny de la concentració de pigment i de la qualitat de la textura dels olis Mir de qualitat extrafina i no la recomanaria si ja treballes a nivell professional, et pot anar molt bé per començar amb les bases de les obres en què de vegades necessites molta pintura.

 

Olis Old Holland

És una pintura que té molta solera, sobretot per la seva història dilatada i perquè encara es continua fent a mà. De totes maneres, tenia moltes expectatives posades en aquestes pintures i, després que la meva xicota em regalés uns quants tubs, en la meva opinió estaven una mica per sota del que esperava. Fins i tot temps més tard, per treure’m l’espineta i continuar provant-les, vaig anar a buscar més tubs i la noia de la botiga em va dir que, pel preu que tenien, estaven una mica sobrevalorats, i que provés Williamsburg.

Els Old Holland es venen en tubs de 40 ml i parteixen d’un preu de 8,66 €, amb alguns tons que arriben als 36 o 37 euros. La veritat és que si per la mateixa qualitat de pintura pots trobar coses més assequibles, jo almenys ho agraeixo. Cal tenir en compte que si els tubs d’Old Holland fossin de 60 ml, els més barats costarien uns 13 euros (8,66 € els 40 ml), més del doble que els extrafins de Mir, i sincerament els tres tubs que vaig provar no eren millors que els Mir que he utilitzat. No ho sé, és la meva opinió.


Olis Winsor & Newton

Empresa londinenca amb gairebé 200 anys d’història, va ser fundada el 1832. Puc donar bones referències dels olis Winsor & Newton en la gran majoria dels seus tons de la família Artists, que és la que té la gamma cromàtica més àmplia i el nivell més alt de pigmentació; és a dir, la gamma destinada a professionals. Però també l’oli Winsor and Newton en la seva versió d’estudi, Winton Oil, va suposar per a mi una sorpresa important. Fa uns anys vaig comprar a molt bon preu dos tubs de 200 ml de blanc de titani d’aquesta gamma Winton Oil, i em va sorprendre la seva capacitat de cobertura i la seva textura densa i compacta.

L’únic que puc dir, com a apreciació completament subjectiva que no té res a veure amb el seu gran producte, és que si bé Mir es vanta de tenir en les seves pintures un marcat caràcter mediterrani, potser em resulten més pròpies, properes o familiars la francesa Sennelier o la mateixa Mir. Sigui com sigui, això és una cosa realment molt personal, perquè els olis Winsor and Newton són genials i acostumo a anar comprant tubs d’aquesta marca (pel meu ús habitual de tons torrats, m’encanta el carmí permanent de Winsor and Newton).

Els tubs són de 37 ml i el preu parteix de 8,08 euros fins a 30,92.

Diré, no obstant això, que posats a fer un desemborsament en pintures a l’oli d’alta gamma, la meva elecció és Williamsburg, però aquesta la deixo per al final.


Óleos Rembrandt
Olis Sennelier

Aquesta és una pintura molt interessant. No és especialment compacta o densa; normalment és més oliosa que Mir o Winsor and Newton, però té uns tons realment molt vius i molt atractius, amb una càrrega de pigment força elevada, al meu parer. Des de fa un temps he anat adquirint bastants tubs d’aquesta marca i m’hi sento molt còmode per la fluïdesa i la vivacitat de les mescles que aconsegueixo, i per la majestuositat i la presència de les pinzellades un cop aterren sobre el llenç.

L’oli extrafí Sennelier es ven en tubs de 40 ml per un preu que parteix dels 6,90 euros fins a alguns tons que poden arribar a costar 26 o 27 euros. Crec que és un preu just perquè, com dic, la pintura ve molt viva i concentrada i els tubs triguen a gastar-se.

No és una pintura per anar escampant-la a dojo amb l’espàtula, llevat que en el teu dia a dia encenguis els puros cremant bitllets de 50 euros; però si pintes amb pinzell o amb espàtules petites et durarà. Si els tubs fossin de 60 ml, costarien 10,35 €, gairebé el doble que Mir, però cal reconèixer que, tot i que Mir és una pintura fantàstica a un preu excepcional, pot ser que Sennelier estigui una mica per sobre línies generals.


Olis Williamsburg

Els olis Williamsburg són els millors olis que jo he provat. És una pintura que es va començar a comercialitzar a Brooklyn a la dècada de 1980. Estan elaborats a mà, amb colors mòlts en oli de llinosa alcalí-refinat i amb el pH equilibrat, cosa que ajuda a realçar la brillantor i la lluminositat del pigment. De fet, més enllà de la descripció tècnica, a mi em van sorprendre sobretot per la seva enorme càrrega de pigment: el color té una brillantor i una intensitat fora del comú. Tant és així que el vas barrejant amb oli i continues tenint un color molt intens.

Comparant-lo amb un oli del mateix preu, aquesta sorprenent càrrega de pigment i aquesta vivacitat en el color no la vaig trobar amb els Old Holland, el color dels quals té una mica menys de brillantor i la pigmentació sembla inferior.

La carta de Williamsburg és de 179 colors. Venen en tubs de 37 ml, que van dels 8,08 euros fins als 45 en alguns casos. Tenint el mateix preu que Old Holland, crec que és una pintura francament millor.

Torna al bloc